Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘ÁLVAREZ ALONSO’

La diàspora budista ha estat absorbida i arrelada a arreu del món i a Catalunya, amb Barcelona com a epicentre de diverses escoles budistes a l’estat espanyol, sobre tot tibetà i zen, el seu impacte ha estat notori a més de creixent en les últimes dècades.

Aquesta doctrina filosòfica i religiosa no teista derivada del Brahmanisme,  fundada a l’Índia al segle VI a. C. per el buda Gautama, ha anat evolucionat fins a adquirir la gran diversitat actual de escoles i pràctiques. Més de la meitat de la població mundial viu en països que han rebut una gran influència de les idees i pràctiques budistes.L’expansió de les ensenyances difoses per el seu fundador, Siddharta Gautama, als voltants del segle V a. C. al nord-oest de l’Índia, van fer que el budisme fos la religió predominant a l’Índia durant el segle III a. C. Durant aquest segle, l’emperador hindú Asóka farà del budisme la religió oficial del seu enorme imperi, enviant ambaixades de monjos budistes a tot el món conegut llavors. Àsia va ser el primer gran marc territorial on el budisme va impactar en diverses comunitats.  Allà on apareixia la interacció entre la cultura indígena local i les noves ensenyances que provenien de Buda causaven profunds efectes. En molts casos el budisme va donar lloc a un renaixement cultural en comunitats que adoptaven la seva filosofia.

No obstant, des de els temps de Buda (cinc-cents anys abans de la aparició del cristianisme) i fins la meitat del segle XX a Occident no s’havia quasi parlat del tema del budisme. Aquesta situació va començar a canviar. Al continent europeu l’any 1975 es va fundar l’ EBU (European Buddhist Union) on es van aglutinar, a més d’associacions i comunitats budistes específiques, agrupacions nacionals com l’alemanya que havia estat fundada al 1955.

A Espanya, un dels primers contactes de les filosofies orientals, i dins d’aquestes el budisme zen i tibetà, amb la ciutadania barcelonina, catalana i espanyola va ser la celebració del 1er Congrés Mundial de Sofrologia  a Barcelona especialitzat amb medicines provinents d’orient i d’occident. En el marc d’aquesta trovada internacional, de més de 40 païssos s’hi podia observar la bandera tibetana degut a la participació del metge  Yeshe Donden i el secretari particular (Gyatsho Tshering) de Tenzin Gyatso (Dalai Lama). Va se la primera vegada que es va veure la bandera tibetana volar al cel d’Occident (Caycedo, 1971, pp 446).

 Uns anys més tard,  a l’Estat Espanyol el budisme com a tal continuava sense tenir un ressò gaire important fins l’any 1977, quan amb el procés d’aprovació de la Constitució de l’any 1978, es permet la llibertat religiosa i la gent es comença a informar del budisme. Va ser a la zona de la Mediterrània i les Balears on de manera més massiva de la mà dels hippies de l’època ( que eren integrats majoritariament per gent extrangera) començaven a adquirir a la seva “filosofia underground” ( Racionero, 1977 cap, 5, 9) pràctiques espirituals budistes, provinents de les primeres publicacions a l’Estat sobre aquesta temàtica.

A Eivissa es formà el primer grup de deixebles que en 1977 van seguir la docència dels Lamas Yeshe (1935-1984) i Zopa (1946-) que arrel de les seves visites a la illa, ( després amb la companyia de Song Rinpoché, mestre dels dos Lamas) va sorgir la xarxa de centres tibetans de l’escola geluk. 

A banda, en diferents parts de la geografia espanyola van succeir importants esdeveniments que també posaven de relleu l’arribada de la filosofia budista a Espanya. El Gener de 1977 el mestre tibetà de l’escola Kagyu, Akong Rimponché va visitar per primera vegada Catalunya. El budisme tibetà aterrava a Barcelona i començà la seva trajectoria amb el centre Karma Kagyu de Barcelona que avui pren el nom de Samye Dzong. A la primavera de 1977 varen començar les pràctiques de budisme zen al Dojo zen a Sevilla, fundat per l’espanyol Antonio Sánchez Orellana (Reizan Shoten) lligat a la docència de Taisen Deshimarum, mestre zen Japonés resident a França des de 1996 i responsable general de l’escola soto zen.

La implantació institucional del budisme a Espanya començà En 1984, de la mà de l’associació Nalanda, amb seu a Barcelona y formada per seguidors del soto zen deixeples de Taisen Deshimaru ( que va inaugurar el local del grup a 1981), va organitzar a Barcelona la XI Assamblea Internacional de la Unió Budista Europea. Aquest cerimònia va marcar un abans i un després en la visualització del budisme espanyol a escala internacional.

 No obstant però, l’augment de la presència del budisme al territori espanyol ha estat un  procés endegat a partir d’una gran feina feta de defensa del budisme a l’Estat, en major part, per la Federació de Comunitats Budistes d’Espanya. Aquesta va aconseguir anar encara més enllà quan, l’any 2007, va aconseguir el “notorio arraigo“, un estatus jurídic que tota religió té el dret de sol·licitar al Govern Espanyol i que certifica la presència d’una certa ordre i la destaca per sobre de les que no el posseeixen.

Avui  l’Estat Espanyol compta amb més de tres-cents centres, entre els estils tibetà i zen. A més a més, es calcula que aproximadament 40.000 ciutadans espanyols poblen les centres budistes i s’impliquen en les seves activitats, quantitat que s’aproparia als 80.000 si incloem a practicants menys sistemàtics (F. Díez de Velasco, 2013). 

  • Monestir Budista del Garraf:

Una de les espores que el budisme, i més concretament el budisme tibetà, a germinat a l’Estat Espanyol i més concretament a Catalunya es la Comunitat de Monjos Sakya Tashi Ling. Es van establir a l’any 1996 al Palau Novella que es troba situat en plé cor del Parc Natural del Garraf concretament  en el municipi de S’Olivella. La construcció d’aquest palau modernista data de l’any 1890, habitatge on vivia el senyor  Pérez Domènech i la seva esposa Maria de Vilanova, catalans que varen fer les Índies i es van fer rics. Al cap de més de cent anys, es van instaurar monjos budistes (els primers en ubicar un recinte budista a Espanya) i restaurà el palau. El Lama Blanc, Jamyamg Tashi Dorje Rinpoche (Francesc Padró López), màxim representant de la comunitat, fou el responsable de la nova fundació. La comunitat Sakya Tashi Ling també han establert monestirs a la Vall d’Aura (Castelló) i a Cuzco (Perú).

Image

La barreja de l’arquitectura modernista que emana el Palau i els elements i construccions budistes que la comunitat ha implantat conviuen sota la pau i l’armonia del Parc Natural de Garraf. L’estupa budista, conviu amb les torres de guaita que encapçalen la muralla de defensa del Palau. La font central de pati, amb xorros d’aigua, fa d’epicentre que connecta totes les estàncies situades en el pati.

Fuente   Les antigues bodegues, ara son sales de meditació i menjador de la comunitat. Les velles premses de vi conviuen amb tapissos budistes, figures de Buda i fotos del Lama Blanc, cap de la comunitat. Els antics estables ara alberguen la tenda, on sota un intens flaire d’encens i música tibetana es venen diferent articles tibetans i la secretaria on es gestionen les diverses activitats com les visites guiades, experiències monàstiques i col·loquis.

SAM_0051

De la mà d’un membre de la comunitat, comencem la visita guiada dins del Monestir. Ens explica el per què de l’aterratge de la comunitat al Palau.

“Buscábamos un lugar donde crear un Monasterio […] un lugar transcendente donde se respira un aire, una energía que motiva el conocimiento con la transcendencia, de ser conocedores de lo que entre nosotros resurge […] Nuestro maestro fue a la India a hacer una visita a uno de sus maestros actualmente fallecido y le dio, sin conocerlo, unas referencias que coincidían bastante con este lugar […] se dieron las condiciones favorables para adquirirlo […] todo fue un compendio de situaciones que hicieron que la comunidad se estableciera aquí[…]”

Des de que es traspassa una gran porta per entrar al hall  passant per les diferents estàncies originals que la comunitat ha pogut restaurar i conservar, la convivència entre modernisme i budisme; entre mandales i escultures de nimfes; entre escales i columnes de marbre i altars tibetans; entre parets folrades de cuir de pell d’elefant i imatges daurades de Buda de diferents mides; entre fotos de personalitats rellevats de la societat catalana i espanyola i grans tapissos tibetans.

Panoramica del Monasterio Budista del Garraf y la Estupa Namgyal

La convivència es dels diferents tipus d’elements es constant en tots aquests indrets. Les estàncies que no han pogut conservar de forma original son destinades a exposar diferents elements de la cultura tibetana: Màscares, encens i els seus estris, vestimentes folklòriques, estris quotidians, escrits en sànscrit….

Trajes Tibetanos en el Museo del Palau Novella

Hi ha una sala destinada a diverses figures de Buda de diferents mides i diferents posicions. El guia ens explica quina funció té cada Buda i el per què de la seva posició i les seves principals característiques. Per això ens introdueix en la seva filosofia:

“Nosotros no creemos en la fe ciega. Creemos en la fe contrastada. […] Nos regimos por la ley natural, la ley del Karma, la ley de causa-efecto. Viene dada por cualquier elemento de la naturaleza. De ahí viene que todo efecto es impermanente”.

Mandala del Palau Novella

Mentre caminem per les diverses estàncies, el guia ens presenta als seu cap de comunitat. Ens informa de la seva trajectòria forjada en diverses visites a la India on va ser alumne dels mes venerables mestres del budisme tibetà. A continuació ens presenta als caps espirituals Tenzin Gyatso (Dalai Lama) i Santitat Sakya Trizin cap del llinatge Saky que es el que segueix la comunitat.

Ens  informa que el llinatge Saky segueix altre tradició  que a més de les diferencies d’imatge amb els monjos tibetans de tradició de tradició clàssica (celibat, puresa i castedat)  amb el pel curt i sense barba,  els monjos el seu llinatge porten el cabell larg, túnica blanca i no mantenen cap celibat o castedat. Ells no fan diferencia entre vida mundana i vida espiritual. Molts dels integrants de la comunitat viuen fora del monestir tenen dona i fills, igual que el seu cap espiritual.

En total formen una comunitat d’uns 45 membres, dones i homes. Vam poder observar a colla de homes i dones joves, que portaven mandales fets amb sorra de colors sobre un foli blanc. El guia ens explica que estan gaudint d’una experiència monàstica que tracta de passar un cap de setmana al monestir, de conviure, aprendre i compartir la vida i activitats de la comunitat. Ens informa de que en pocs minuts hi assistiran a l’oració de les 19:00. Es un ritus de purificació. Li vam demanar permís per poder assistir-hi. Un altre membre de la comunitat se’ns va oferir per indicant-nos el camí cap a la gompa, lloc d’oració de la comunitat.

Gompa

Ens descalcem i posem els mòbils en silenci. És una habitació de nova construcció, plena de tapissos budistes, el terra de parquet, sostre de fusta de color clar. Hi han nombrosos matalassets i coixins vermells. Amb un extrem de la sala hi trobem un altar decorat amb tapissos tibetans. També hi han imatges del Dalai Lama, Sakynia Trizin i Tashi Dorje Rinpoche i una escultura de Buda. La sala està en silenci. S’ensuma un ambient íntim, de concentració, de respecte. En l’extrem oposat al altar veiem als joves que portaven els mandales al exterior.  Estan asseguts, formant clarament 3 parelles. Adoptaven una actitud relaxada, de concentració o meditació. Davant del altar hi trobem 6 mobles a mena d’escriptori baix. Estan col·locats de manera que tres escriptoris queden en front dels altres tres, de manera paral·lela i en vertical a l’altar. En un cantó es troben tres homes i a l’altre tres dones. Ara tots 6 van vestits amb una túnica senzilla de color vermell i groc. De sobte el membres de la comunitat comencen a recitar versos en tibetà. Durant els pròxims quaranta-cinc minuts reciten a un ritme constant, En determinades fases de l’oració fan servir diversos tipus d’instruments  com petites campanes, plats de metall, conxes de cargols de mar blanques, un tambor.

En alguns moments un dels membres s’aixeca per fer algunes maniobres, ofrenes, purificació amb encès dels monjos i assistents entre ells a nosaltres. El moment de pau, concentració i serenor es va perpetuar fins la fi dels cants dels membres de la comunitat.

Read Full Post »