Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘2013-2014’ Category

La diàspora budista ha estat absorbida i arrelada a arreu del món i a Catalunya, amb Barcelona com a epicentre de diverses escoles budistes a l’estat espanyol, sobre tot tibetà i zen, el seu impacte ha estat notori a més de creixent en les últimes dècades.

Aquesta doctrina filosòfica i religiosa no teista derivada del Brahmanisme,  fundada a l’Índia al segle VI a. C. per el buda Gautama, ha anat evolucionat fins a adquirir la gran diversitat actual de escoles i pràctiques. Més de la meitat de la població mundial viu en països que han rebut una gran influència de les idees i pràctiques budistes.L’expansió de les ensenyances difoses per el seu fundador, Siddharta Gautama, als voltants del segle V a. C. al nord-oest de l’Índia, van fer que el budisme fos la religió predominant a l’Índia durant el segle III a. C. Durant aquest segle, l’emperador hindú Asóka farà del budisme la religió oficial del seu enorme imperi, enviant ambaixades de monjos budistes a tot el món conegut llavors. Àsia va ser el primer gran marc territorial on el budisme va impactar en diverses comunitats.  Allà on apareixia la interacció entre la cultura indígena local i les noves ensenyances que provenien de Buda causaven profunds efectes. En molts casos el budisme va donar lloc a un renaixement cultural en comunitats que adoptaven la seva filosofia.

No obstant, des de els temps de Buda (cinc-cents anys abans de la aparició del cristianisme) i fins la meitat del segle XX a Occident no s’havia quasi parlat del tema del budisme. Aquesta situació va començar a canviar. Al continent europeu l’any 1975 es va fundar l’ EBU (European Buddhist Union) on es van aglutinar, a més d’associacions i comunitats budistes específiques, agrupacions nacionals com l’alemanya que havia estat fundada al 1955.

A Espanya, un dels primers contactes de les filosofies orientals, i dins d’aquestes el budisme zen i tibetà, amb la ciutadania barcelonina, catalana i espanyola va ser la celebració del 1er Congrés Mundial de Sofrologia  a Barcelona especialitzat amb medicines provinents d’orient i d’occident. En el marc d’aquesta trovada internacional, de més de 40 païssos s’hi podia observar la bandera tibetana degut a la participació del metge  Yeshe Donden i el secretari particular (Gyatsho Tshering) de Tenzin Gyatso (Dalai Lama). Va se la primera vegada que es va veure la bandera tibetana volar al cel d’Occident (Caycedo, 1971, pp 446).

 Uns anys més tard,  a l’Estat Espanyol el budisme com a tal continuava sense tenir un ressò gaire important fins l’any 1977, quan amb el procés d’aprovació de la Constitució de l’any 1978, es permet la llibertat religiosa i la gent es comença a informar del budisme. Va ser a la zona de la Mediterrània i les Balears on de manera més massiva de la mà dels hippies de l’època ( que eren integrats majoritariament per gent extrangera) començaven a adquirir a la seva “filosofia underground” ( Racionero, 1977 cap, 5, 9) pràctiques espirituals budistes, provinents de les primeres publicacions a l’Estat sobre aquesta temàtica.

A Eivissa es formà el primer grup de deixebles que en 1977 van seguir la docència dels Lamas Yeshe (1935-1984) i Zopa (1946-) que arrel de les seves visites a la illa, ( després amb la companyia de Song Rinpoché, mestre dels dos Lamas) va sorgir la xarxa de centres tibetans de l’escola geluk. 

A banda, en diferents parts de la geografia espanyola van succeir importants esdeveniments que també posaven de relleu l’arribada de la filosofia budista a Espanya. El Gener de 1977 el mestre tibetà de l’escola Kagyu, Akong Rimponché va visitar per primera vegada Catalunya. El budisme tibetà aterrava a Barcelona i començà la seva trajectoria amb el centre Karma Kagyu de Barcelona que avui pren el nom de Samye Dzong. A la primavera de 1977 varen començar les pràctiques de budisme zen al Dojo zen a Sevilla, fundat per l’espanyol Antonio Sánchez Orellana (Reizan Shoten) lligat a la docència de Taisen Deshimarum, mestre zen Japonés resident a França des de 1996 i responsable general de l’escola soto zen.

La implantació institucional del budisme a Espanya començà En 1984, de la mà de l’associació Nalanda, amb seu a Barcelona y formada per seguidors del soto zen deixeples de Taisen Deshimaru ( que va inaugurar el local del grup a 1981), va organitzar a Barcelona la XI Assamblea Internacional de la Unió Budista Europea. Aquest cerimònia va marcar un abans i un després en la visualització del budisme espanyol a escala internacional.

 No obstant però, l’augment de la presència del budisme al territori espanyol ha estat un  procés endegat a partir d’una gran feina feta de defensa del budisme a l’Estat, en major part, per la Federació de Comunitats Budistes d’Espanya. Aquesta va aconseguir anar encara més enllà quan, l’any 2007, va aconseguir el “notorio arraigo“, un estatus jurídic que tota religió té el dret de sol·licitar al Govern Espanyol i que certifica la presència d’una certa ordre i la destaca per sobre de les que no el posseeixen.

Avui  l’Estat Espanyol compta amb més de tres-cents centres, entre els estils tibetà i zen. A més a més, es calcula que aproximadament 40.000 ciutadans espanyols poblen les centres budistes i s’impliquen en les seves activitats, quantitat que s’aproparia als 80.000 si incloem a practicants menys sistemàtics (F. Díez de Velasco, 2013). 

  • Monestir Budista del Garraf:

Una de les espores que el budisme, i més concretament el budisme tibetà, a germinat a l’Estat Espanyol i més concretament a Catalunya es la Comunitat de Monjos Sakya Tashi Ling. Es van establir a l’any 1996 al Palau Novella que es troba situat en plé cor del Parc Natural del Garraf concretament  en el municipi de S’Olivella. La construcció d’aquest palau modernista data de l’any 1890, habitatge on vivia el senyor  Pérez Domènech i la seva esposa Maria de Vilanova, catalans que varen fer les Índies i es van fer rics. Al cap de més de cent anys, es van instaurar monjos budistes (els primers en ubicar un recinte budista a Espanya) i restaurà el palau. El Lama Blanc, Jamyamg Tashi Dorje Rinpoche (Francesc Padró López), màxim representant de la comunitat, fou el responsable de la nova fundació. La comunitat Sakya Tashi Ling també han establert monestirs a la Vall d’Aura (Castelló) i a Cuzco (Perú).

Image

La barreja de l’arquitectura modernista que emana el Palau i els elements i construccions budistes que la comunitat ha implantat conviuen sota la pau i l’armonia del Parc Natural de Garraf. L’estupa budista, conviu amb les torres de guaita que encapçalen la muralla de defensa del Palau. La font central de pati, amb xorros d’aigua, fa d’epicentre que connecta totes les estàncies situades en el pati.

Fuente   Les antigues bodegues, ara son sales de meditació i menjador de la comunitat. Les velles premses de vi conviuen amb tapissos budistes, figures de Buda i fotos del Lama Blanc, cap de la comunitat. Els antics estables ara alberguen la tenda, on sota un intens flaire d’encens i música tibetana es venen diferent articles tibetans i la secretaria on es gestionen les diverses activitats com les visites guiades, experiències monàstiques i col·loquis.

SAM_0051

De la mà d’un membre de la comunitat, comencem la visita guiada dins del Monestir. Ens explica el per què de l’aterratge de la comunitat al Palau.

“Buscábamos un lugar donde crear un Monasterio […] un lugar transcendente donde se respira un aire, una energía que motiva el conocimiento con la transcendencia, de ser conocedores de lo que entre nosotros resurge […] Nuestro maestro fue a la India a hacer una visita a uno de sus maestros actualmente fallecido y le dio, sin conocerlo, unas referencias que coincidían bastante con este lugar […] se dieron las condiciones favorables para adquirirlo […] todo fue un compendio de situaciones que hicieron que la comunidad se estableciera aquí[…]”

Des de que es traspassa una gran porta per entrar al hall  passant per les diferents estàncies originals que la comunitat ha pogut restaurar i conservar, la convivència entre modernisme i budisme; entre mandales i escultures de nimfes; entre escales i columnes de marbre i altars tibetans; entre parets folrades de cuir de pell d’elefant i imatges daurades de Buda de diferents mides; entre fotos de personalitats rellevats de la societat catalana i espanyola i grans tapissos tibetans.

Panoramica del Monasterio Budista del Garraf y la Estupa Namgyal

La convivència es dels diferents tipus d’elements es constant en tots aquests indrets. Les estàncies que no han pogut conservar de forma original son destinades a exposar diferents elements de la cultura tibetana: Màscares, encens i els seus estris, vestimentes folklòriques, estris quotidians, escrits en sànscrit….

Trajes Tibetanos en el Museo del Palau Novella

Hi ha una sala destinada a diverses figures de Buda de diferents mides i diferents posicions. El guia ens explica quina funció té cada Buda i el per què de la seva posició i les seves principals característiques. Per això ens introdueix en la seva filosofia:

“Nosotros no creemos en la fe ciega. Creemos en la fe contrastada. […] Nos regimos por la ley natural, la ley del Karma, la ley de causa-efecto. Viene dada por cualquier elemento de la naturaleza. De ahí viene que todo efecto es impermanente”.

Mandala del Palau Novella

Mentre caminem per les diverses estàncies, el guia ens presenta als seu cap de comunitat. Ens informa de la seva trajectòria forjada en diverses visites a la India on va ser alumne dels mes venerables mestres del budisme tibetà. A continuació ens presenta als caps espirituals Tenzin Gyatso (Dalai Lama) i Santitat Sakya Trizin cap del llinatge Saky que es el que segueix la comunitat.

Ens  informa que el llinatge Saky segueix altre tradició  que a més de les diferencies d’imatge amb els monjos tibetans de tradició de tradició clàssica (celibat, puresa i castedat)  amb el pel curt i sense barba,  els monjos el seu llinatge porten el cabell larg, túnica blanca i no mantenen cap celibat o castedat. Ells no fan diferencia entre vida mundana i vida espiritual. Molts dels integrants de la comunitat viuen fora del monestir tenen dona i fills, igual que el seu cap espiritual.

En total formen una comunitat d’uns 45 membres, dones i homes. Vam poder observar a colla de homes i dones joves, que portaven mandales fets amb sorra de colors sobre un foli blanc. El guia ens explica que estan gaudint d’una experiència monàstica que tracta de passar un cap de setmana al monestir, de conviure, aprendre i compartir la vida i activitats de la comunitat. Ens informa de que en pocs minuts hi assistiran a l’oració de les 19:00. Es un ritus de purificació. Li vam demanar permís per poder assistir-hi. Un altre membre de la comunitat se’ns va oferir per indicant-nos el camí cap a la gompa, lloc d’oració de la comunitat.

Gompa

Ens descalcem i posem els mòbils en silenci. És una habitació de nova construcció, plena de tapissos budistes, el terra de parquet, sostre de fusta de color clar. Hi han nombrosos matalassets i coixins vermells. Amb un extrem de la sala hi trobem un altar decorat amb tapissos tibetans. També hi han imatges del Dalai Lama, Sakynia Trizin i Tashi Dorje Rinpoche i una escultura de Buda. La sala està en silenci. S’ensuma un ambient íntim, de concentració, de respecte. En l’extrem oposat al altar veiem als joves que portaven els mandales al exterior.  Estan asseguts, formant clarament 3 parelles. Adoptaven una actitud relaxada, de concentració o meditació. Davant del altar hi trobem 6 mobles a mena d’escriptori baix. Estan col·locats de manera que tres escriptoris queden en front dels altres tres, de manera paral·lela i en vertical a l’altar. En un cantó es troben tres homes i a l’altre tres dones. Ara tots 6 van vestits amb una túnica senzilla de color vermell i groc. De sobte el membres de la comunitat comencen a recitar versos en tibetà. Durant els pròxims quaranta-cinc minuts reciten a un ritme constant, En determinades fases de l’oració fan servir diversos tipus d’instruments  com petites campanes, plats de metall, conxes de cargols de mar blanques, un tambor.

En alguns moments un dels membres s’aixeca per fer algunes maniobres, ofrenes, purificació amb encès dels monjos i assistents entre ells a nosaltres. El moment de pau, concentració i serenor es va perpetuar fins la fi dels cants dels membres de la comunitat.

Read Full Post »

Implantació a Catalunya

Tal com explica Francisco Díez de Velasco en el seu llibre, El budismo en España, la implantació del budisme tibetà a Catalunya, i arreu d’Espanya, començà a ser perceptible a partir de l’any 1977. L’any següent s’aprovava la constitució que inclouria la llibertat de culte, motiu pel qual començà a fer-se visible la implantació budista tibetana que ja era present. De manera que, uns mesos abans de l’aprovació de la nova constitució es donaren a conèixer alguns centres i agrupacions budistes.

El budisme tibetà inicià la seva difusió per Europa a partir de la segona meitat del segle XX, en les mateixes dates es produí l’ocupació xinesa del Tibet (1959). En aquesta invasió, el govern xinès va forçar a l’exili als budistes tibetans, entre els quals s’incloïa el Dalai Lama. Un cop el govern xinès va forçar l’ocupació, aproximadament 1,2 milions de tibetans moriren per la violència que s’exercí contra el poble. A conseqüència de les protestes, els fets del Tibet adquiriren un cert ressò internacional. (Díez de Velasco, 2013)

L’expansió del budisme en territoris exteriors a Àsia es va iniciar inicialment a EUA, com a conseqüència de la immigració provinent de diversos punts de l’Àsia, principalment es donà entre la immigració xinesa. Més tard, es va anar expandint pels diferents països Europeus; començant per Regne Unit, França, Alemanya, etc.  En aquest procés d’implantació hi participaren dos factors; en primer lloc, la immigració provinent de països asiàtics, tot i que també en participaren altres, on aquesta implantació ja era important, en segon lloc, l’emigració cap a països asiàtics.

A Catalunya, el budisme començà a fer-se visible amb la fi del règim franquista. Per tant, oficialment el budisme a Catalunya, i a Espanya, va trigar més a implantar-se que als seus veïns europeus. A diferència d’altres països; aquesta influència es donà no per la immigració d’origen asiàtic, sinó més aviat europea. És a dir, en la seva implantació no va ser gaire important la immigració budista tibetana d’origen asiàtic, sinó més aviat d’origen europeu. En una menor rellevància, és destacable la població catalana emigrant a països asiàtics que fou influenciada pel budisme i més tard tornà amb aquests nous coneixements sobre la religió.

Actualment, a Catalunya existeixen dotze centres budistes tibetans associats a la Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes . Entre aquests centres destaca el monestir del Garraf, Sakya Tashi Ling, per ser l’únic monestir de retir a Catalunya.

Sakya Tashi Ling

Interès de la societat catalana pel budisme tibetà

El budisme tibetà ha despertat l’interès de la població catalana en dos àmbits diferents. Per una banda, la societat s’ha interessat en l’àmbit acadèmic. És a dir, l’estudi del budisme des d’una perspectiva totalment acadèmica. Un exemple a Catalunya el trobem amb el Centre d’Estudis de Budisme Tibetà, Nagarjuna Barcelona, que es va fundar l’any 1975.

D’altra banda, aquest interès també s’ha reflectit en la pràctica religiosa del budisme tibetà. Hi ha diverses raons per explicar aquest interès de la societat catalana. És important fer referència a la diferència que existeix entre el budisme i les religions que històricament han predominat, no només a Catalunya, sinó a la major part d’Europa. El budisme és una religió no teista, ni dogmàtica. Amb aquests arguments es pretén donar a entendre que el budisme com a religió pot ser més receptiva que el catolicisme, judaisme o l’islam, tres religions que han predominat en la nostra societat i de les quals tenim coneixements més amplis. Però, principalment, l’interès del budisme es dóna per ser una religió amb un bagatge ètic i uns valors en els quals creiem i admirem i que ens donen una perspectiva nova del nostre entorn.

Per últim, és important dir que l’interès que ha despertat el budisme, en alguns casos ha estat a causa d’una visió orientalista. És a dir, no sempre el budisme ha estat vist des de la perspectiva del relativisme cultural, sinó que de vegades ha despertat un interès en resposta a l’exotisme que pot haver generat.

Propostes del budisme a la societat catalana

Per una banda, la visibilitat del budisme en la societat catalana es dona a partir d’un seguit de propostes. La més important de les quals té relació amb l’àmbit econòmic. D’altra banda, en l’àmbit individual, el budisme també consta d’una proposta de valors. Per mitjà de la difusió d’aquestes propostes el budisme tibetà intenta donar-se a conèixer en la societat.

Tal com explica el Manifest per una economia Budista, document realitzat per Grup de Treball de l’economia i Budisme de la CCEB, l’economia capitalista ha comportat una desigualtat social, producte d’una distribució desigual de la riquesa.

El budisme proposa una via alternativa per tal de solucionar aquests problemes, realitzant un manifest que té com a objectiu una reorganització de les riqueses econòmiques i, d’aquesta manera, resoldre les mancances més bàsiques que pateix la societat.

És per això, que en l’àmbit econòmic, polític i social, el budisme, com a filosofia, fa propostes als sistemes i institucions actuals als quals donen possibles solucions a problemes del s. XXI.

El budisme proposa uns principis bàsics per a la bona organització mundial, per tal d’assolir el benestar social. Aquests principis es basen en: l’altruisme com a mètode per aconseguir la prosperitat i la igualtat; el foment de valors pacifistes i no violents, respectant totes i cadascuna de les formes de vida existents; la implantació de valors basats en l’amor, la germanor i el respecte de les tradicions religioses de la societat que volgués adaptar el budisme com a influència; promou el consum conscient (ens ajuda a apropar-nos a la felicitat donant valor a allò que posseïm i a allò que som); i estableix normes que defensen la funció de servei al ciutadà que han de complir les organitzacions, entitats i govern, pel bé comú. (CCEB, 2008-11. pg. 2-3)

En l’àmbit individual, els interessats per la pràctica budista, es decanten vers un estil de vida i praxis inclinada al budisme tibetà, a causa, principalment, pel seu ensenyament no monàstic com és el Lam Rim (Camí gradual a la Il·luminació).  Aquesta pràctica proporciona a l’individu una ètica pacifista i unes sòlides bases, convertint-se en un moviment social que ha transformat a tots aquells grups de persones que l’han adoptat com a estil de vida.

En la societat catalana (i altres societats on el budisme s’ha implantat durant el s. XX.), el budisme tibetà ha derivat cap a una versió més laica que tracta d’integrar els ensenyaments del Budadharma en la vida quotidiana de les persones. Es tracta d’una forma de meditació que ajuda a alliberar-nos del patiment i aconseguir la felicitat, no es tracta d’una forma de coneixement intel·lectual sinó, més aviat, d’un valor pràctic.

La pràctica del budisme laic té uns principis que es basen en: aconseguir un nivell de vida saludable (no abusar de la beguda i no fumar); relacionar-se amb amics espirituals que ens ajuden i beneficien de manera positiva; basar la nostra vida en bones accions, en la bondat i la compassió cap a les persones; i tractar la naturalesa i els altres éssers de manera respectuosa. (Sheng, 2011)

D’aquesta manera, el budisme interactua a través de l’individu per tal de crear una difusió en la societat, a través del grup i, d’aquesta manera, aconseguir influenciar la societat encara que sigui en nivells molt baixos. Tanmateix, de la mateixa manera que altres entitats religioses, el budisme tibetà queda exclòs de les activitats i iniciatives governamentals de Catalunya que promouen canvis en la societat.

Marxa per la pau i la no-violència

Conclusions

El budisme ha aconseguit establir-se en terreny espanyol tot i ser, encara actualment, un grup bastant minoritari. Atès que es tracta d’una religió que s’allunya molt del seu origen territorialment físic, ha aconseguit despertar en certa mesura una curiositat envers ella. En certa mesura, aquest interès s’ha donat a causa d’un cert orientalisme, creat davant la novetat d’una religió que ens aporta uns valors ètics que considerem tan importants i admirem.

Les seves doctrines atrauen la societat, la qual s’hi sent encuriosida per la seva filosofia, ètica, estètica, pel benestar personal aporta, etc. Malgrat que altrament el budisme  sempre ha intentat mantenir un compromís social i ecològic, les propostes han estat i són meres propostes. És a dir, ideals utòpics que reflecteixen com hauria de ser una societat budista tibetana ideal.

A Catalunya, s’ha aconseguit obrir diferents centres que donen peu a la ideologia budista tibetana com per exemple, una de les seus més importants de Barcelona, La Casa del Tibet(1994). La seva obertura ha estat de gran ajut per la institucionalització del budisme tibetà a Espanya i amb el temps, alt promotor d’activitats culturals tibetanes. També s’han obert centres de meditació i pràctica budista, com el monestir Kagyu Samye Dechi Ling (1998) a Santa Coloma de Farners (La Selva, Catalunya) i el monestir budista Sakya Tashi(1996) del Garraf.  Tots ellsoberts a visites, i a part, i amb una oferta d’experiències i activitats per connectar millor amb el budisme.

La Casa del Tibet

Bibliografia

Nydahl, Lama Ole. Meditation club. Meditaciones. Ngöndro: Las cuatros prácticas preliminares. URL:http://www.meditationclub.com/meditaciones.htm

Berzin, Alezander. 2010. Moscú, Russia. Utilizar métodos budistas para ayudarnos en la vida diaria. URL:http://www.berzinarchives.com/web/es/archives/approaching_buddhism/introduction/using_bst_methods_daily_life/transcript.html

CCEB. Coordinadora Catalans d’ Entitats Budistes, 2008-11. El budisme. URL:http://www.ccebudistes.org/elbudisme

Yen, Sheng.La Montaña Tambor del Dharma. Taipei, Chin-San, 2011¿Cómo deben los practicantes laicos dedicarse a la práctica espiritual? URL:http://spanish.dharmadrum.org/content/buddhism/cont2.aspx?id=2

Arango Castaño, Paula Andrea. Garcés Ferrer, Douglas. Medellin, 2005. Universidad de San Buenaventura. Budismo, Un estilo de vida. URL:http://www.monografias.com/trabajos28/budismo/budismo.shtml#fundam

De Felipe, María. Revista Dharma, nº1. ¿Budismo a lo Occidental? URL:http://www.revistadharma.com/defelipe.html

Grupo de Trabajo de Economía y Budismo, CCEB. Manifiesto por una economía budista. URL:http://www.ccebudistes.org/sites/default/files/public_documents/Manifiesto%20Economia%20y%20Budismo.pdf

Sangharákshita. Libros Budistas. Conferencia en Berlin, 1992. El Budismo en Occidente: La integración del Budismo en la Sociedad Occidental. URL:http://www.librosbudistas.com/descargas/BEO.htm

Gómez-Brabo, Beatriz. Budismo en España. España, Madrid, 2013. pg 44 y 29. Budismo en España. URL:http://www.federacionbudista.es/budismo-en-espana-vanitas.pdf

Alonso Àlvarez, Catalina. España, Barcelona, 2013. Universidad Pompeu Fabra. Relación de Entrevistas: Mapa del Budismo Tibetano en Barcelona. URL:http://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/22028/Alvarez_13.pdf?sequence=1

Fundació Casa del Tibet. Barcelona, España, 2012. La història recent del Tibet. URL:http://www.casadeltibetbcn.org/ca/la-casa-del-tibet

García Montaño, Jorge. by Kalama Sadak. La visión del budismo libre y laico. URL: http://www.budismolibreylaico.org/docs/textos/Qui%E9nes%20somos.pdf

 

Read Full Post »

El mundo del cine refleja en parte la sociedad de un pueblo, las costumbres de su gente, las distintas formas de pensamiento, de actuación, es decir, de su cultura. Es justamente en las películas donde podemos ver las diferentes formas de narración sobre un hecho por lo que nos permite conocer diferentes culturas, historias y acontecimientos pasados, presentes y futuros además de poder ponernos en el papel de sus protagonistas.

Tal como hemos mencionado, la industria cinematográfica juega un papel principal en el transcurso de la distinción de las diferentes culturas, por lo tanto, nuestro objetivo principal residiría en una comparación entre las películas realizadas en Estados Unidos que han sido versionadas en China y viceversa. Con esto lo que pretendemos es analizar las diferencias entre las dos versiones, con el firme propósito de estudiar cómo explican un mismo acontecimiento dos partes del mundo, tan distantes la una de la otra, de manera que podamos establecer similitudes y diferencias culturales y sociales.

Por otra parte, se debe remarcar que, actualmente, la industria del cine en China se desarrolla mayormente en Hong Kong. Esta zona es una antigua colonia británica, por lo que su política y economía han sido distintas a las de la China continental desde entonces. Lo que quiere decir que esas películas estarán enfocadas de un modo diferente a si hubieran sido realizadas en la propia China.

Las películas que analizaremos son: 

1. The Eye- Hermanos Pang(2002)

The Eye- David Moreau, Xavier Palud(2008)

 

2.High School Musical Kenny Ortega (2006)

High School Musical– Shi-Zheng Chen (2010)

 

3. Mulan– Barry Cook, Tony Bancroft (1998) versión producida por Walt Disney Pictures

Hua Mulan– Jingle Ma (2009)

 

The Eye (Pang) VS The Eye (Monreau, Palud)

           Image        Image

La trama de la película trata sobre una chica ciega a la que se le hace un trasplante de córnea. Pronto empezará a ver a través de sus nuevos ojos a las personas ya fallecidas. La trama de ambas películas sigue una misma línea argumental. Aunque existen algunas pequeñas variaciones.

Mientras el desarrollo de la historia con la niña pequeña que tiene cáncer se desenvuelve del mismo modo, otros aspectos como la relación de la protagonista con su familia son tratados de un modo distinto. En el remake, la relación con la hermana es mucho menos formal y el personaje de la abuela es eliminado para mostrarnos que a pesar de ser ciega, la protagonista ya es una mujer independiente.

A partir de la segunda mitad del largometraje, la historia empieza a desarrollarse de maneras diferentes. La trama empieza a tomar direcciones distintas. Además, en la primera versión se hace un viaje a Tailandia y en la segunda se hace ese mismo viaje a México. Por lo tanto, los entornos y paisajes difieren mucho entre ellos.

Es destacable, el trato que tienen enfrente a los hechos sobrenaturales que nos muestran ambos largometrajes. Mientras que en la versión de Hong-Kong se muestran muchos rituales y Mun, la protagonista, recibe el apoyo de su doctor casi desde el primer instante; en la versión estadounidense la gente de su entorno es mucho más escéptica. El doctor no empieza a creer a Sydney hasta que ella no le demuestra mediante pruebas científicas que podría estar viendo lo que su donante veía. Aun así, el doctor mantiene parte de su nihilismo. Además en esta segunda versión, la donante de córnea se comunica de un modo más directo y no tan sutil como en la primera.

Otro aspecto remarcable, es el trato que se le da a la sangre. Pese a que en la original no se muestra en ningún caso sangre (exceptuando el momento final, en el que se ve a la protagonista llorando sangre por los ojos pero de un modo muy sutil), en la versión estadounidense podemos verla en distintas escenas como en la que Sydney se corta el brazo.

Aunque las dos películas tienen la misma duración, el ritmo de las escenas es muy distinto. En el film de Hong-Kong el ritmo es más lento y las escenas se nos presentan muchas veces silenciosas, sin ningún tipo de música incidental ni ruido excesivo. Un claro ejemplo es la escena del fantasma del ascensor. Consecuentemente, las reacciones producidas en el espectador podrían calificarse de angustiosas y estresantes. En cambio, en el remake podemos apreciar más acción y más ruido. De este modo se consigue un tipo de miedo diferente: más sustos y sobresaltos y menos estrés.

El final de la película adquiere distintos significados en las diferentes versiones. En la versión estadounidense, se da un final más heroico y más “feliz” quitando la tragedia y la tristeza de la versión original. No obstante, durante toda la película los detalles han sido sumamente cuidados y en ninguna de las dos versiones quedan cabos sueltos ni interrogantes sin resolver.

 

High School Musical (Chen) VS High School Musical (Ortega)

          Image        Image

La película High School Musical(2006) y su versión china(2010) fueron producidas por Disney Pictures. Las dos películas se centran en una chica que llega a un instituto nuevo y su relación con un chico. Ambos quieren cantar y, tras superar sus temores y los prejuicios de los que les rodean, conseguirán cumplir su sueño.

Los dos protagonistas, por parte de ella, llega nueva al instituto y él, juega al baloncesto. En ambas películas una chica rica y popular, que nunca ha sido derrotada, verácomo “enemiga”a la protagonista. La historia de amor es puramente platónica en las dos, con un intento de beso en la americana al final de la película pero ausente en la versión china.

En este caso, las diferencias son muy marcadas. La versión americana nos muestra un mundo dividido en distintos grupos que nunca se relacionan entre ellos (los deportistas, los “cerebritos”, los skaters, los artistas, etc.), en la china no existe esta diferencia.

A medida que transcurre la película americana la línea invisible que separa a los distintos grupos se va rompiendo, gracias a que todos descubren que el jugador de baloncesto estrella y favorito de todos (el protagonista) se va a presentar al musical. Así, poco a poco los personajes se van abriendo y contando a la gente de su alrededor sobre sus “hobbies”poco convencionales, teniendo en cuenta el grupo en el que se encuentran (a un deportista le gusta hacer repostería, una “cerebrito”le gusta el hip-hop, a un skater le gusta tocar el chelo…). La moraleja de esta película sería el concepto no tan extraño en las películas de la industria de Hollywood “alcanza tu sueño”, ya que ambos protagonistas consiguen cantar y superan sus temores. Por lo tanto, la versión americana de High School Musical intenta enseñar una lección sobre la sociedad.

Sin embargo en la versión china, nos encontramos con que los padres de la protagonista dan una gran importancia a sus estudios, no quieren que haga lo que le gusta, sino lo que se espera de ella. Para poder conseguir un buen trabajo y vivir bien. El instituto, por otro lado, es todo lo contrario, gente haciendo lo que quiere y todos relacionándose con todos (incluso la chica popular). Nadie quiere separar a los protagonistas, solo la reina del instituto, y únicamente porque reciben más atención que ella. El resto de sus amigos, más bien, quieren que acaben juntos.

 

Mulan (Cook, Bancroft) VS Hua Mulan (Ma)

                                  Image

La historia de Mulan trata de una chica joven China que decide suplantar a su viejo padre en la guerra, porque teme que sea demasiado viejo para luchar, y hacerse pasar por un hombre en el ejército imperial de china. La historia cuenta como esta mujer disfrazada de hombre se acaba convirtiendo en la heroína de china al ser determinante para que china gane la guerra.

Semejanzas entre la versión de Disney y la versión de Hua Mulan.

Las dos versiones tratan sobre el mismo tema, la importancia de la relación paterno-filial en China y como ante la ausencia del varón es la hija la que tiene que ocupar el papel del hijo. En este caso como ocurre en las películas Mulan tiene que conseguir un buen marido para así llevar honor a la familia. Al no conseguirlo debido a su educación se siente tremendamente culpable y por lo tanto decide ser ella, la que en ausencia de un hijo varón que hubiera tenido que ir a la guerra para sustituir a su enfermo padre, la que vaya a la guerra disfrazada de hombre, adopta el rol del hijo ya que considera que es su deber.

Además, las dos versiones tratan sobre la misma historia, como esta mujer disfrazada de hombre logra convertirse en la heroína de toda China, salvándola de la invasión y protegiendo a la población. Es un trasfondo que defiende la igualdad de sexos y la idea de que tanto hombres como mujeres pueden ser patriotas, el sexo no te impide querer defender a tu país.

Diferencias

En la versión de Disney Mulan les lleva decepciones a sus padres ya que ha hecho un mal papel con la casamentera y no conseguirá un buen matrimonio. En parte es por eso que decide proteger a su padre ya que se siente culpable y en deuda con el. Pero ella no ha salido nunca de su pueblo y no sabe usar las armas. En la versión China Mulan es experta en artes marciales y es enseguida nombrada general en el ejército chino.

En el transcurso de la película hay muchicimas diferencias tanto en la vida en el ejército como en el transcurso de las batallas ya que ninguna versión es un remake de la otra. Las dos versiones se han inspirado en el poema de Hua Mulan escrito en la antigua China imperial.

En la relación amorosa entre Mulan y su general, hay muchas diferencias en una y otra versión. En la versión de Disney el general es mucho más diestro que Mulan y solo se enamora de ella al final mientras que ella está desde el principio enamorada de él. En la versión China el enamoramiento es mutuo pero al final de la película cada uno tiene que seguir su camino y no pueden acabar juntos.

La última diferencia importante es cuando Mulan es descubierta, en la versión de Disney es repudiada y expulsada por ser mujer, mientras que en la versión China el hecho de que sea mujer se adopta con naturalidad ya que ya ha demostrado sus grandes habilidades en batalla y por eso es considerada tan válida como un hombre.

Como conclusión podemos extraer que la versión China es más parecida a la leyenda popular de Hua Mulan que la versión americana. La versión China ha cogido el poema y lo ha pasado al cine, aunque incluyendo cambios o añadiendo cosas, pero la base está en el poema. Mientras que en la versión americana de Disney no es así. Han cogido la historia y han hecho una película interesante de ver y divertida, pero en general las diferencias que tiene con la versión China son también diferencias que tiene con el poema original de Hua Mulan.

CONCLUSIONES

Tal y como dice Paula Arantzazu “el fenómeno del remake es complejo, contradictorio y subraya el sofisticado entramado donde hoy en día se encuentra la idea de ficción[1]. Las películas elegidas son pertenecientes a géneros distintos que nos han permitido analizar el fenómeno del remake desde un contexto mucho más amplio. Para empezar, estas películas no pueden ser tomadas como representantes de la cultura china o estadounidense en su totalidad, aunque en ellas se reflejen aspectos muy distintos de la sociedad. Deben ser tomadas como ejemplos del contacto entre dos culturas y la reinterpretación que se hace de las mismas historias des de perspectivas distintas.

Para empezar, como hemos podido comprobar, en ningún caso se trata de películas en las que los aspectos de la sociedad mostrados no puedan ser entendidos por el público de una zona u otra, menos aún en mundo tan globalizado como lo es el nuestro. Podría llegar a escaparse algún simple detalle, aunque no afectaría el contexto y el significado de la película. Incluso vemos en algunas de las películas analizadas un guión y una ambientación en algunas escenas prácticamente iguales.

Esto nos conduce preguntarnos, ¿si no son las divergencias culturales, quéhace necesario producir una adaptación de una misma película? Las motivaciones pueden ser muy distintas. AndréBazin, consideróque “cuando una película tiene tanto éxito como para ser recordada, los productores no la redistribuyen, sino que hacen un remake”[2]. De acuerdo con esta afirmación, un remake puede asegurar una buena recepción por parte del público. En tal caso, el remake se entiende dentro del contexto de un negocio dentro de una industria cinematográfica exigente.

Por otro lado, debe tenerse en cuenta que el cine, en numerosas ocasiones, se ven reproducidas las historias de novelas, cuentos, biografías o incluso videojuegos. ¿Cuántas veces no hemos visto en la gran pantalla grandes best-sellers apenas un año de ser publicados? Entonces no es de extrañar que también se hagan producciones de las mismas películas más de una vez.

Por tanto, llegamos a la conclusión que no son motivos culturales los que hacen necesaria la adaptación de las películas. Son otras razones, ajenas al choque entre culturas, las que impulsan a filmar este tipo de producciones.

BIBLIOGRAFÍA

[1]ARATZU RUIZ, Paula, “Los años ‘remake’. Una introducción al fenómeno del ‘remake’contemporáneo”, Contrapicado,  29 abril, 2012

[2] FORREST, Jennifer, & KOOS, Leonard R.: Dead ringers: The remake in Theory and Practice, Albany: State University of New York Press, 2002, p. 4

SONG, Hwee Lim, & WARD, Julian: The Chinese Cinema Book, London:  Palgrave Macmillan on behalf of the British Film Institute ; New York : Palgrave Macmillan, 2011

Read Full Post »

1. Introducció

Segons la ciència antiga Xinesa, la posició i orientació de l’espai són qüestions molt importants a tenir en compte. La localització de la nostra residència, juntament amb objectes i entorn que ens envolta, pot influir de forma significativa en la nostra existència. No obstant això, els occidentals no tenim el costum de fixar-nos en aquest tipus de detalls, sinó que instal·lem els objectes segons la nostra comoditat o seguint models de moda i/o decoració. Aquest desinterès ens porta a errar en la col·locació dels elements (plantes, quadres, miralls…), encara que els savis xinesos adverteixen que dins aquesta filosofia influeix molt la intuïció.

Per altra banda en canvi, tenim el Feng Shui (风水) un art mil·lenari que utilitza la doctrina taoista per tal de beneficiar-nos de les energies del planeta, mitjançant tots els elements que tenim a l’abast. El caràcter fēng (风) significa vent i shuǐ(水) aigua. La frase vent i aigua simbolitza “el vent ascendint al cim de la muntanya i l’aigua pujant cap a la cimera”. Aquesta filosofia es pot aplicar en diversos àmbits: la decoració d’interiors i exteriors, l’arquitectura i la jardineria.

Image

L’inici del Feng Shui està íntimament relacionat amb la mort i els ritus funeraris. D’una banda, influeix en la col·locació del cos del difunt durant la vetlla,que s’ha de fer d’acord a aquesta filosofia, situant la tomba a la vessant d’una muntanya, tan amunt com sigui possible. D’una altra, aquesta forma de vida ens alliçona sobre allò que hem de fer i allò que hauríem d’evitar, posant especial èmfasi en la disposició de les cendres dels difunts i les seves possessions. Els morts tenen el seu propi lloc i no han de romandre a la llar com si encara fossin vius.

El món occidental cada cop es va rendint davant la filosofia del Feng Shui. Molts arquitectes s’han convertit en seguidors d’aquesta pràctica i dissenyen i elaboren els seus plànols amb l’ajuda de mestres i assessors d’aquesta tècnica. Grans multinacionals (sobretot nord-americanes) construeixen els seus edificis respectant aquestes tradicions i,a poc a poc, es comencen a entreveure elements decoratius vinculats al Feng Shui.

Darrere d’aquesta moda és impossible no preguntar-se sobre per què el Feng Shui captiva tot aquest públic. La curiositat i fascinació a voler investigar més sobre el tema, més concretament en Espanya.

2. El Feng Shui fora de Xina

Amb motiu de la fira de Biocultura celebrada a Barcelona durant els dies 8, 9, 10 i 11 de maig, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar diferents persones que dediquen la seva vida (o part d’ella) al Feng Shui a Espanya.

Primerament hem comptat amb la presència d’en Pere Vila, geobiòleg, expert en medicina xinesa i professor de Feng Shui . Per part de l’escola Feng Shui Natural, hem gaudit de la participació d’en Silvestre Pérez, un dels mestres de més renom i co-fundador, i dos dels seus alumnes que ara també exerceixen de professors. A més, vam poder parlar amb un venedor d’objectes Feng Shui que podríem relacionar més tard amb l’adaptació d’aquesta disciplina als costums europeus.

Sembla que a Espanya, el Feng Shui continua sent una disciplina desconeguda, tot i que cada cop s’està fent més popular, amb més sortida i més interès general. Fa aproximadament uns sis anys hi va haver-hi un gran boom d’aquesta estètica xinesa on, segons un venedor d’elements relacionats amb el Feng Shui, a la majoria de les fires sobre biocultura, el Feng Shui hi era present en gran mesura. Així, la gent cada cop veu els efectes positius un cop s’apliquen i la moda que l’acompanya obté cada cop més renom.

Les causes que han portat als entrevistats a interessar-se pel Feng Shui són molt diferents.

En Pere Vila comença a interessar-se per la complementació del Feng Shui a aquesta ciència, a més a més de la seva formació en acupuntura, i és l’únic dels entrevistats que mostra una influència en la seva decisió d’informar-se per aquesta filosofia amb un element oriental com a base.

Els alumnes de Feng Shui Natural, ambdós, en sentien simple curiositat al sentir-ne a parlar i, mitjançant internet i llibres van anar endinsant-se dins aquest món.

El cas d’en Silvestre Pérez és més profund, abans de ser mestre a Feng Shui Natural, es dedicava a la medicina tradicional i clàssica, un dia va començar a observar que hi havia pacients que no milloraven amb les teràpies, únicament quan els canviaven del seu entorn o d’ubicació; finalment, cap a l’any 1996, un mestre de llatino-americà va anar a fer una conferència sobre el Feng Shui allà on ell treballava i va començar a interessar-s’hi més profundament; un dels seus professors a més a més va ser Joseph Yu.

Per altra banda, el públic que s’interessa sobretot pel Feng Shui són persones naturalistes, alternatives, ecologistes i amb una gran preocupació per la salut, que tan poden ser joves com persones més adultes. A Espanya sembla que la relació amb Xina no és tan palpable com motiu per començar a estudiar aquesta filosofia. Els cursets que s’imparteixen per aprendre el Feng Shui tenen una gran sortida actualment, i el públic sol ser sobretot dones de mitjana edat, i arquitectes i interioristes per tal d’aplicar els principis d’organització en les seves obres. Intueixen que d’aquests alumnes, un 60% aproximadament utilitza el Feng Shui per a treballar i no només per aplicar-lo a casa seva.

Un altre debat era la idea que poder arribar a tenir una casa ben adaptada el Feng-Shui hom s’havia de gastar molts diners, els especialistes asseguren que no fa falta un canvi tan radical: a vegades una cosa senzilla com unes noves cortines, o per exemple quelcom tan bàsic com mantenir-ho tot ordenat i lliure de trastos ja és suficient. Això si una remodelació integral no seria possible, ja que llavors sí que comporta uns diners que no tothom està d’acord en gastar, però ens recalquen que fent una remodelació de la casa no és l’única manera de millorar l’espai, la nostra manera d’actuar amb el nostre entorn i aprofitar l’espai és més important a més a més de l’espai energètic d’aquesta pràctica.

El Feng Shui no és de fet una pràctica que actualment sigui molt popular a la Xina, de fet més aviat on està més extens és a Taiwan, Hong Kong i Shangai, en canvi a la Xina comunista, el Feng Shui es troba fora de context, en un estat tradicional quan busquen una modernització. Si que és cert que la base del coneixement del Feng Shui és xinès, però aquest coneixement s’ha diferenciat a occident, però això no implica una relació indirecta entre la Xina, el Feng Shui i la seva extensió cap a Europa i Estats Units, molts dels professors o mestres han anat a Xina a formar-se i llavors han tornat als seus països d’origen, així en aquest sentit sí que hi ha hagut una reciprocitat directe.

ImageHi ha doncs una polaritat en la disciplina: el Feng Shui tradicional, molt més profund i integral, complet en la totalitat de factors que s’han d’aplicar; en canvi, trobem el Feng Shui occidentalitzat que es basa més en el comerç d’objectes i per exemple, no utilitza la brúixola del Feng Shui per tal de conèixer zones de la casa que es troben afectades pel Gran Duc i els Tres assassins (afliccions anuals que en cas de fer canvis en les zones que afecten, poden portar desgràcies).  És potser més lleu, construït sobre els processos bàsics i la comercialització de certs objectes com a símbol de bona sort o prosperitat.

Si més no, sembla que als països occidentals el Feng Shui ha perdut la seva essència inicial. Veiem que els/les interessats/des d’aquesta filosofia de l’espai i el flux d’energia no segueixen doctrines que en un principi eren la base del Feng Shui. La principal pèrdua és la religió. El Feng Shui està molt lligat amb el pensament budista però fora de Xina, trenca amb aquest pensament i es transforma així en una moda estètica.

A Europa sobretot, s’ha substituït aquesta falta d’espiritualitat amb màrqueting, transformant-lo més que en un estil, en una tendència decorativa o un hobby per aquells que el practiquen. El consumisme n’ha pres part i molta gent que no el practica pensa que només és una forma de decorar les estances.

Fins i tot podem comprar la inserció del Feng Shui als països europeus amb el japonisme de finals del s. XIX, encara que no estem parlant de conceptes ni molt menys semblants els hi va ocórrer el mateix, es van convertir en tendència.

3. Conclusió

Així doncs, com a conclusió, el Feng Shui ens apropa a la cultura xinesa en temes de conceptes i forma de pensar sobre l’energia o la ciència del món, i ens apropa a un pensament semblant al seu, tot i que amb variacions occidentals, però mai sense oblidar les arrels asiàtiques. Ens trobem doncs en una mena d’assimilació i adaptació d’un costum xinès que ha variat, tant en la mateixa Xina com fora d’ella.

La visió del Feng Shui fora de Xina es veu afectat per un materialisme i una comercialització del producte, més bàsic i superficial, adaptat a una cultura allunyada de la tradició xinesa i la seva visió de veure el món i la creença d’energies. La simplificació del Feng Shui fora de Xina, per exemple, es tradueix a partir d’allò que dictaminen revistes decoratives com ara World of Feng Shui, o apartats claus a la web de la revista Espacio&Confort; i sembla haver perdut una part de la seva essència pròpia, però a la vegada, una evolució que s’apropa a altres cultures, perdent característiques seves i obtenint-ne de noves. Tot i això, escoles com la d’en Silvestre o la del Pere, associacions com Casa Asia o Innatia proposen cursets i tallers per recordar la puresa del Feng Shui tradicional.

Bibliografia

Pérez Pérez, Silvestre; Pérez Domingo, Natividad. Feng shui para todos. Barcelona : Debolsillo, 2003.

Lambert, Mary. Feng Shui para una vida armoniosa. Barcelona: Oniro, 2003.

Area Feng Shui. Feng Shui: ¿Qué es y para que sirve?

URL: http://www.areafengshui.com/index.php/feng-shui-para-ti/feng-shui-que-es-y-para-que-sirve

http://www.fengshui-mundo.com/

Read Full Post »

LAS LOLITAS

INTRODUCCIÓN

Existen una gran variedad de tribus urbanas en Japón, y muchas de las que basan su estilo de vida en la moda se concentran en la capital, Tokyo, y en especial en el barrio de Harajuku, donde los miembros de estas tribus van a lucir sus mejores trajes y conjuntos.

En este barrio nacieron y se popularizaron las lolitas, una de las tribus urbanas japonesas más famosas y conocidas tanto dentro como fuera del país. Pese a que su característica más llamativa y por la que son generalmente reconocidas es su estilo de vestir característico, hay toda una ideología, un origen y unas influencias determinadas detrás de su cuidado atuendo. En este artículo intentaremos explicar tanto el origen y las influencias de la moda lolita como la ideología que se esconde detrás de esa cuidada imagen y la vida diaria y objetivos que persiguen los miembros de esta tribu urbana.

BREVE HISTORIA Y ORÍGENES

Muchas veces se asume que el origen del término Lolita proviene de la famosa novela de Vladimir Nabokov que lleva el mismo nombre y que define a la lolita como una chica joven y sexualmente precoz. Nada más lejos de la realidad.

map

Como ya ha sido mencionado antes, el estilo lolita nació en el barrio de Harajuku, cuando las calles Omotesando y Takeshita-dori empezaron a cerrarse al tráfico los domingos. Esto permitió a la gente joven de la cuidad empezar a juntarse en el parque Yoyogi, a donde se animaron a ir vestidos de formas originales y extravagantes que se fueron desarrollando hasta convertirse en estilos de vestir determinados y reconocibles como, por ejemplo, el estilo lolita.

Su origen, bastante incierto, suele situarse en la década de los 80, ya que fue cuando el estilo empezó a ganar notoriedad y surgieron algunas marcas de ropa lolita como MILK, Pink House y Pretty. Aun así, el estilo no se volvió ampliamente conocido hasta principios del año 2000, cuando ganó notoriedad internacionalmente a través de las bandas de visual kei. A través de nuevas marcas y de más grupos que fueron adoptando este estilo, la moda lolita fue popularizándose y ganando adeptos, especialmente entre la gente joven, tanto dentro como fuera de Japón.

EL ESTILO LOLITA

Aunque el estilo lolita es único y ha desarrollado unas características que permiten distinguirlo fácilmente de otras modas japonesas, tiene como base corrientes de moda propias de Occidente. De la moda de los años 50, intenta imitar la figura kawaii y femenina, mientras que de la época Victoriana y del Rococó toma la elegancia, el detalle y muchas de las características de los vestidos y accesorios que utilizan normalmente.

El traje de una Lolita se compone de elementos clave básicos. Los principales elementos que debe vestir una Lolita son: el complemento en el pelo, la blusa, la falda acampanada, ropa interior, lencería, medias y calzado.

lolitadress

Cada elemento es esencial para crear la estética Lolita pero hay mucho espacio para la variedad, ya que esta abarca una increíble variedad de estilos. El Aristocrat es el más maduro de todos, que carece de encajes y adornos pero se caracteriza por los velos o sombreros de copa. El Classic es el más común, predominan los motivos florales y los colores pastel. Las lolitas Erotic contiene más elementos fetiche como el cuero, los corsés o las medias de rejilla pero aun así mantienen su modestia. En el Gothic los colores son oscuros y el maquillaje marcado. El Punk combina los vestidos con accesorios como las tachuelas y las cadenas. Por último, Sweet procura mostrar una estética infantil, por ello predominan lazos, volantes y colores claros con motivos como pasteles, dulces, flores, corazones o frutas.

Es importante destacar que ninguno de los estilos es más Lolita que otro. Muchas Lolitas mezclan al menos características dos estilos, de hecho, no hay líneas marcadas y definidas que diferencien aquello que es de un estilo o de otro.

QUÉ SIGNIFICA SER LOLITA

En un principio, la moda lolita fue una reacción en contra de las modas del momento, que invitaban a las mujeres a enseñar más el cuerpo y a explotar su sexualidad. La moda lolita dio la espalda al concepto de la femme fatale y de la exposición y sexualización de la mujer y se refugió en ropas de estilo infantil que cubrían casi totalmente el cuerpo. Uno de los principales atractivos para muchos de los seguidores de este estilo es precisamente la ausencia de sexualización de este y el hecho de que “permite a las mujeres vestir para sí mismas en vez de para los hombres”.

Partiendo de esta idea de el estilo hecho para la satisfacción personal de uno mismo, la segunda idea muy presente dentro de la comunidad lolita es la de su forma de vestir y de vida como una manera de rebelarse contra la sociedad japonesa. En Japón existe una gran presión sobre los jóvenes para que encaminen su vida hacia un futuro lleno de responsabilidades para con su país y su familia, siendo el trabajo, el esfuerzo y el sacrificio (ya sea trabajando en una empresa o cuidando de la casa y de los niños) algunos de los valores principales a los que se espera que los jóvenes aspiren y cumplan. La moda lolita es una vía de escape para mucha gente, y también una forma de decir no a ese camino pautado de sacrificio que se supone que deben seguir. Por ello, como tantas otras subculturas como la del manga y el anime, a menudo el estilo lolitas es visto con malos ojos dentro de Japón.

ENTREVISTA

Gracias a que tuvimos la oportunidad de entrevistar a una chica lolita residente en Tokyo, pudimos contrastar los datos que habíamos recogido a lo largo del artículo y aportar alguna información nueva desde su punto de vista en primera persona.

A continuación haremos una transcripción de las preguntas y respuestas que nos parecieron más interesantes y curiosas para complementar la información presentada a lo largo del trabajo y para que el lector pueda hacerse una idea de lo que realmente significa e implica el ser lolita.

  • ¿Por qué decidiste hacerte lolita? ¿Cuántos años tenías?

Cuando era pequeña, mis padres siempre me ponían las ropa unisex, y tenía anhelo por llevar ropa femenina y de chica desde hacía mucho tiempo. Me hice lolita hace 6 años (a los 16 años).

  • ¿Por qué quieres parecerte a los occidentales?

Nosotras las lolitas tenemos anhelo por las princesas, las hadas, los ángeles… Las cosas ligeras, brillantes y atractivas como ellos que veía cuando era pequeña en los libros ilustrado o en los animes solo aparecían en las obras de autores occidentales, o en las que transcurrían en occidente. En esas obras, los personajes llevaban vestidos bonitos y blandos, eran rubios, etc. Posiblemente por eso tengo cierto anhelo por el mundo occidental inconscientemente.

  • ¿Hasta cuando piensas ser lolita? ¿Qué te ves haciendo a ti misma dentro de 10 años?

Todavía estoy buscando la respuesta a esta pregunta. Hay una persona, se llama Alica y está en un grupo musical, “Ali Project”. Alica leva ropa de Lolita aunque ya tiene más de 40 años, y es muy guapa. Como ella, mi ideal sería vestir lolita hasta mi muerte, pero si lo dejase sería cuando el llevar ropa de lolita ya no me satisficiese a mí misma.

Y dentro de 10 años, de lo que estoy segura es de que no me arrepentiré de ser (o haber sido) una lolita. Ser lolita me ha hecho más fuerte en muchos aspectos, como ser capaz de defender las cosas que me gustan y no avergonzarme de mí misma. Además, ser lolita me ha enseñado muchas cosas: los modales en la mesa, diversas historias occidentales, literatura… todo esto son cosas que una lolita tiene que saber. Me sentiré feliz de haber podido llevar ropa que me encanta y que me hacía sentirme sincera hacia mí misma y mostrar mi verdadero yo.

  • ¿Alguna vez te has sentido directamente discriminada por el hecho de ser lolita?

A veces, cuando voy en el tren vestida de lolita y nadie quiere sentarse a mi lado, pienso que mucha gente me considera una persona loca. Depende del estilo lolita que lleve, la actitud de la gente cambia. Cuando llevo ropa muy llamativa, como la de lolita blanca (vestido blanco, peluca rubia, etc.), siento la actitud de rechazo de la gente de forma muy directa, pero cuando llevo trajes menos llamativos como el de lolita clásica no siento mucho esa discriminación.

  • ¿Cuánto dinero gastas al mes en ropa, complementos, maquillaje, etc., más o menos?

Solo suelo llevar ropa lolita en ocasiones especiales, como cuando voy al cine o a cenar fuera y cuando voy a pasear por Harajuku, y como además es muy cara no suelo comprar trajes nuevos a menudo. Así que, en maquillaje y lentillas de color, que es lo que compro cada mes, suelo gastar cerca de 25€.

  • ¿Crees que el ser lolita es una vía de escape para ti? Si es así, ¿en qué sentido?

Normalmente no, pero a veces sí. Cuando me ocurre algo triste o duro, puedo olvidarlo recordando las cosas buenas. Pero principalmente, el ser lolita me ayuda en estos casos porque creo que no se puede ser lolita si no estás constantemente mejorando y “puliéndote” a ti misma (tu aspecto, tu forma de ser y mundo interior, tu inteligencia y conocimientos…). Ser lolita es difícil y estricto, más duro que seguir la moda “estándar” , si vistes como todo el mundo nadie se ríe de ti ni te toma por tonto.

GLOSARIO

Amavel: al igual que marcas como Axees Femne o Flint, Amavel es una marca de ropa lolita especializada en ropa “normal”, es decir, ropa casual, de ir por la calle pero con un distintivo toque lolita.

visual kei: género de música japonesa donde el atractivo principal de las bandas son sus trajes extravagantes y cuidados y el espectáculo que dan en sus conciertos. También existe la moda visual kei, basada en la estética de dichos grupos.

kawaii: estética de lo cute, lo infantil y entrañable, muy extendida y popular en Japón.

BIBLIOGRAFÍA

GEEK MENNA. Hello Lace [en línea]. [Consulta: 6/04/2014] Disponible en: http://hellolace.net

JAMES, CASSANDRA. Lolitafashion.org for lolitas of all styles [en línea].[Consulta: 2/04/2014-8/04/2014] Disponible en: http://www.lolitafashion.org/index.html

Asian Beat. Multicultural pop culture website [en línea]. The history of lolita fashion. [Consulta: 28/3/2014] Disponible en: http://asianbeat.com/en/feature/issue_lolita/history.html

History Hoydens [bloc]. Lolita fashion: Kathrynn Dennis, 22/08/2011. [Consulta: 3/04/2014] Disponible en: http://historyhoydens.blogspot.com.es/2011/10/lolita-fashion.html

DEE, CAROLYN. F Yeah Lolita. A Lolitafashion & lifestyle blog [bloc] Very Old School Lolita: The fashion in the 90’s, 80’s, and 70’s: 9/05/2010. [Consulta: 10/04/2014] Disponible en: http://fyeahlolita.blogspot.com.es/2010/02/old-school-lolita-in-90s-80s-and-70s.html

 

 

Read Full Post »

¿Qué es la globalización?

        Globalización es un proceso económico, social y cultural que se presenta a escala mundial y consiste en la creciente comunicación e interdependencia entre los distintos países del mundo. La globalización ha sido constante y acelerada en las últimas décadas en todo el mundo y hoy en día se manifiesta sobre todo a través de Internet.
La globalización se relaciona con el proceso de aculturación el cual se refiere al cambio que ocurre dentro de una sociedad o cultura cuando dos grupos sociales diferentes entran en continuo contacto.
Como reacción a la globalización, surgieron movimientos que se oponían a la apertura y abogaban por el proteccionismo. Países como Corea, Japón y China trataron de mantenerse aislados, pero no pudieron evitar que se adoptaran muchos elementos de la cultura occidental.
Actualmente, en un contexto donde gracias a Internet, tenemos unas inmensas posibilidades de comunicación y conocimiento, el fenómeno de la globalización se ha hecho más evidente que nunca. Ello se debe sobre todo al poder económico y tecnológico de Estados Unidos, y a la fortaleza de su industria cinematográfica, que ha llevado la cultura “americana/occidental” prácticamente a todos los rincones del planeta.
No es de extrañar, pues, que también fiestas religiosas y populares hayan acabado por llegar a Asia Oriental. El propósito de este trabajo es analizar cuatro ejemplos de fiestas o tradiciones: dos que se hayan adoptado principalmente en China y Japón, y otras dos que no.

San Valentín en Japón

          En Occidente, San Valentín se celebra desde el siglo V, cuando la Iglesia corrigió una tradición pagana que se celebraba el día 14 de febrero convirtiéndolo en el día de dicho santo. El día de San Valentín actual ha evolucionado debido al evidente desarrollo de una sociedad de consumo, hasta convertirse en el llamado “día de los enamorados”, en el que las parejas se regalan flores, bombones, o intercambian tarjetas expresando su amor.
Japón adoptó esta festividad quedándose con el concepto comercial actual que también está presente en Europa y Estados Unidos, que es el intercambio de regalos y la relación amorosa entre dos personas que se muestran afecto en este día. Aunque se celebra el 14 de febrero, allí se divide en dos días, siendo el segundo el 14 de marzo.
En febrero las mujeres regalan chocolate a los hombres. Dependiendo de cómo se elabore el chocolate y de cómo se presente, tendrá un significado u otro. En este día las mujeres no reciben ningún presente, sino que han de esperar al mes siguiente.
A pesar de tratarse del día de los enamorados, regalar chocolate a un chico no es una declaración de amor. De ahí que existan tres distintos tipos de presentación, de las cuales hablaremos a continuación.

Publicidad de chocolate para el día de San Valentín en Japón

Publicidad de chocolate para el día de San Valentín en Japón

El giri choko (義理チョコ) es, como su nombre indica literalmente en japonés, el chocolate que se regala por obligación. Se utiliza chocolate de marca económica y una presentación sencilla, y es para compañeros de clase o trabajo, o personas con las que no se tiene una relación amorosa.
Por otro lado, tenemos el tomo choko (友チョコ), el que se regala a los amigos. Su elaboración es por tanto, más complicada y especial. Hay muchas maneras de hacer tomo choko, ya que no se trata de chocolate barato, y hay que aportar creatividad y originalidad.
Finalmente nos encontramos con el honmei choko (本命チョコ), el chocolate que se entrega a la persona que te gusta o a tu pareja. Al igual que el tomo choko, utiliza chocolate caro y recetas más difíciles.
El 14 de marzo es el momento en que los chicos responden a los regalos de las chicas devolviéndoles el detalle. Este día se llama White Day, y se suelen regalar dulces, chocolate blanco o regalos caros, dependiendo del regalo de la chica.

Navidad en Japón

ayase

Anuncio publicitario de Kentuchy Fried Chicken en Japón

La Navidad es una celebración de carácter cristiano, aunque asimilada en origen a la festividad pagana del solsticio de invierno. También se celebra en otras regiones en las que el cristianismo no tiene mucho peso tradicional. Hoy en día, en todas partes se celebran solamente las características más relacionadas con el consumo y no tiene un significado tan religioso. Como ejemplo en la región de Asia Oriental tomaremos el de Japón.
Se podría decir que en ningún sitio se celebra ya la Navidad como la planteabanlos cristianos, aunque dependiendo de en qué países, se le da más importancia o no a esta fecha. En Estados Unidos, por ejemplo, las familias se reúnen y en las calles se cantan villancicos, que son de origen cristiano.
Debido a la globalización, el “American way” se ha extendido casi mundialmente, y aunque Japón no celebre la Navidad en sí y el gobierno no reconozca el 25 de diciembre como festivo, sí existe un reclamo comercial. La implantación de franquicias comerciales estadounidenses como el Kentucky Fried Chicken ha llevado a una mezcla de elementos culturales, por lo que en la víspera de Navidad los japoneses han adoptado la costumbre de cenar en dichos establecimientos, para después comer tarta en sus casas.
Como conclusión, es más que obvio que actualmente no se adapta ninguna festividad que no sea de carácter comercial, y esta es la prueba. Por mucho que San Valentín o la Navidad sean de origen cristiano, el sentido religioso que se le dio en su momento ya casi no está presente en ninguna parte.

San Valentín en China

El 14 de febrero en China resulta un buen ejemplo del proceso de occidentalización que está viviendo el país. A pesar de que el eje de sus celebraciones siguen siendo festividades típicas como el año nuevo lunar, otras fiestas se abren paso poco a poco, sobre todo entre la gente  más joven y en las grandes ciudades, que intentan mantener sus tradiciones a la vez que adoptan modas  internacionales.
Durante San Valentín el regalo más común son las flores rojas. EnChina el rojo no está tan vinculado a la pasión, sino más bien a la buena suerte y la belleza, y se usa en muchos festejos. De hecho, es el color con el que se casan las mujeres y también se usa en año nuevo como símbolo de buena suerte. the_doubleseventh_day__chinese_valentines_day76e14d1f567e2ccec46e
A pesar de que ellos poseen su propia festividad dedicada al amor, que se llama Qixijie (七夕节) y se celebra el séptimo día del séptimo mes del calendario lunar, muchas personas celebran también San Valentín. Cabe destacar que en muchos otros sitios ocurre lo mismo, como por ejemplo en Catalunya, donde ya existe Sant Jordi. Por tanto, es de esperar que una fiesta comercial como es San Valentín se adapte en todas partes. Esto es la prueba de que ahora mismo, en todos los países “desarrollados”, se están dejando de lado las tradiciones para dar paso a una era puramente capitalista que se basa en el consumo contínuo.
Dado que antiguamente una de las cualidades más apreciadas por las casamenteras eran las habilidades manuales, durante el Qixijie las mujeres suelen tejer regalos para sus parejas. Otro de los regalos predilectos son las luciérnagas, símbolo de amor. Nos encontramos, por tanto, ante dos festividades de tématica muy similar, pero una proviene de sus propias tradiciones populares, mientras que la otra es producto del choque cultural.

Halloween en China

Si bien en China hay una festividad llamada Yu Lan (盂蘭) en la que se cree que los muertos visitan a los vivos, Halloween como lo conocemos nosotros no se celebra. Es posible ver decoraciones de calabazas en los escaparates de las tiendas de las grandes ciudades como Pekín y Shanghai, pero en el resto del país esta no es una celebración bien vista, debido a que se considera una ofensa a los antepasados no guardarles el debido respeto.

SeventhMoon2011-1

Ofrenda de comida a los ancestros

La fiesta llamada Yu Lan se celebra la decimoquinta noche del séptimo mes del calendario lunar, y se traduce como el Festival de los espíritus hambrientos. Según esta tradición, en ese día los muertos visitan a los vivos. Las actividades durante ese día incluyen entre otras ofrendas de comida y quema de incienso para honrar a los antepasados. Pero adquiere también tintes amenazadores cuando se trata de espíritus de personas que no murieron de muerte natural, que no tienen descendientes o que no han sido enterradas adecuadamente. Es este aspecto el que lleva a muchos a considerarlo un equivalente de Halloween, sin embargo se enmarca estrictamente dentro de el culto a los antepasados.

Read Full Post »

L’anàlisi antropològic que presentem a continuació està impulsat per l’interès que ens genera el coneixement de les festivitats occidentals, concretament Nadal i San Valentí, a la cultura japonesa i com afecta aquest fet al seu consum.

Per tal de contextualitzar l’estudi, a continuació farem una petita introducció de l’obertura del comença Japó i de la seva expansió econòmica després de la Segona Guerra Mundial.

L’any 1868 amb la restauració Meiji, Japó va tornar a obrir-se al comerç exterior després de 200 anys de relatiu aïllament. Aquest fet ser fonamental per l’expansió econòmica del país. Tot i això, no va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que Japó va consolidar del tot la seva economia situant-se en una de les primeres potències mundials.

Com hem dit, unes de les festivitats occidentals que més han impactat en la societat japonesa han estat, entre altres, el Nadal i San Valentí i és per això que ens centrarem en aquestes dues.

L’objectiu del nostre estudi és, per tant, l’anàlisi de com aquestes festivitats comercials s’han integrat al Japó i l’impacte econòmic que aquestes han tingut en el país.

Per poder-ho realitzar, ens centrarem en l’anàlisi de diversos gràfics juntament amb informació de primera mà extreta d’>>entrevistes<< a japonesos nadius.

Imatge

El Nadal al Japó

El Cristianisme va ser introduït al Japó pels missioners cristians a mitjans del S XVI i els únics que el celebraven eren els pocs convertits. Malgrat això, el Nadal tal i com és conegut avui en dia al Japó, i el que hem sotmès a estudi per la seva vessant econòmica, començà després de la Segona Guerra Mundial, quan restaurants i cafeteries de diversos barris de Tokio van començar a preparar menús especials i els cambrers atenien vestits de Pare Noel. Amb el temps va passar a ésser una festa més orientada al comerç, on les diferents multinacionals occidentals trobaren una excusa per impulsar així el consum al país.[1]

Actualment al Japó, el Nadal és vist com una festa que estén la felicitat més que una celebració religiosa. Normalment la vigília de Nadal és més celebrada que el dia de Nadal, que és considerat com a dia laboral. Aquest el veuen com un dia romàntic per passar-ho amb la parella i intercanviar regals. És una concepció semblant a l’occidental de Sant Valentí, on les parelles joves normalment surten a sopar per acabar passant la nit en un hotel. És un fenomen tan gran que s’arriben a reservar taules amb un mes d’antelació.[2]

Imatge

Pastís tradicional amb inscripció “Merry Christmas”

El 1974, quan el Nadal al Japó ja era conegut, l’empresa estatunidenca >>Kentucky Fried Chicken<< va llançar una macro-campanya a tot el país, que va donar vida a una tradició. Així doncs el dia de Nadal, menjar pollastre sobretot en aquestes cadenes de fast food, ha esdevingut tradició per les parelles japoneses. Una altra tradició culinària nadalenca és la consumició també en parella i el dia de nadal, d’un peculiar pastis de maduixa i nata, anomenat クリスマスケーキ(Christmas Cake).

La decoració lumínica és també una influència directe occidental nadalenca i de gran importància al Japó, on els carrers es veuen inundats per un gran esperit nadalenc i de gran importància al Japó, on els carrers de les ciutats que més s’han obert a l’economia i al comerç i han rebut una major influencia occidental; com Tokio, Osaka o Kioto, es veuen inundats per un gran esperit nadalenc.[3]

No va ser fins després del terratrèmol de 1995 que va patir Kobe, que aquesta practica s’incrementà i s’expandí a les principals ciutats.[4]

És tradició també l’intercanvi de regals entre la família, els amics i la parella, on les grans empreses internacionals veuen augmentar els seus guanys significativament. De tota manera els japonesos no solen intercanviar regals entre la família en la magnitud en què es fa a occident. Aquesta tradició va arribar juntament amb la figura del Pare Noel, conegut com サンタさん (Santa Claus).

Aquesta tradició va arribar juntament amb la figura del Pare Noel, conegut com サンタさん (Santa Claus). Aquest va arribar a començament de l’Era Sho-wa (1928), a Tokio a causa de l’influencia dels EEUU que a alhora foren influenciats per protestans europeus aproximadament al 1624 quan aquets van fundar la ciutat de Nova Amsterdam, actualment Nova York.[5]

El Sant Valentí al Japó

Aquesta festivitat, com totes les festes occidentals al Japó, es va implantar amb finalitats comercials. Es va començar a celebrar l’any 1936. La companyia que va iniciar el costum va ser l’empresa de dolços Morozoff[6]. Tot i això, no va ésser fins el 1958 que els grans magatzems Isetan[7] van llançar la campanya de publicitat que finalment va quallar en la societat japonesa; i des de llavors el dia de >>Sant Valentí<< s’ha convertit en una de les festes més populars del país, especialment pels adolescents.

Els homes són els que reben els regals, i que aquests sempre són xocolata. Hi ha diferents tipus de xocolata, entre els quals destaquen:

  • El Honmei choco (本命チョコ), que és la que es regala a la parella i simbolitza l’amor vertader.
  • El Giri choco (義理チョコ), que es regala per compromís i, en general, és el més barat. Deixar de regalar-lo a algú és com un insult per aquesta persona.
  • El Tomochoko (友チョコ), que es pot considerar com un terme mig entre aquestes dues anteriors. Aquest es dóna als amics sense cap tipus de compromís, sinó per demostrar l’amistat vertadera i l’afecte, sense cap connotació amorosa,
  • El Famichoko (ファミチョコ), que es regala als familiars.
  • El Sewachoco (世話チョコ), que es regalat en símbol d’agraïment a companys de feina, professors, entre altres.
  • D’altra banda, s’està incentivant el Gyakuchoko (逆チョコ), en què els homes regalen xocolata a les dones, encara que normalment, les dones, els reben en el conegut “White Day”, on els homes els regalen xocolata blanca.

El “White Day” és la continuació del Sant Valentí que es cel·lebra el 14 de març, un mes després. Destaca el fet de que si les dones regalen xocolata cara i de qualitat per Sant Valentí, els homes les obsequien amb joies o roba, a part de la xocolata.

Tot i que sembli que el dia de Sant Valentí hauria de ser el més important, és en White Day en què ens trobem amb un consum més elevat ja que no només es regala xocolata.

D’altra banda, s’ha creat un servei anomenat “Valentine-kone” que porta xocolata a domicili acompanyat d’una nota amorosa a aquelles persones que saben que no rebran res aquest dia.

Imatge

Per tal de verificar l’impacte que tenen aquestes festivitats en el consum del Japó, adjuntem aquesta gràfica on s’observa l’augment de les vendes en els mesos de març i desembre. Veiem com reafirma l’impacte que tenen les festivitats estrangeres al consum del Japó.

En primer lloc, el febrer s’observa una davallada en les ventes. Això és degut per una part, a que al febrer les vendes disminueixen ja que en el mes de desembre s’ha fet una gran despesa relacionada amb el Nadal posteriorment analitzat. D’altra banda, per Sant Valentí no es compren regals tant costosos com en el White Day de març. Fent referència al White Day, es pot observar com les vendes augmenten a causa que els homes sí que compren regals més cars a les dones, no només regalen xocolata. Tot i això, aquesta no és la raó principal de l’augment sinó que el gran impacte és degut sobretot a la fi de l’any fiscal que és a l’abril. Els treballadors en general tendeixen a gastar els diners restants de l’any per tal de no tenir que tornar-lo (tornar els diners és vist com una “falta de plantejament”).[8]

Per últim, es pot veure un augment significatiu en ambdós mesos de desembre, que corresponen a la celebració del Nadal del país que suposa una gran despesa, ja sigui per regals, per menjar, per guarnir, etc.

S’ha de destacar, però, que això no és un reflex directe de la realitat. S’ha trobat una sincronia entre l’activitat econòmica representada en el gràfic i la celebració d’aquestes festivitats. És a dir, la informació trobada a les diverses fonts consultades coincideix amb la informació que es troba representada en el gràfic.

Conclusió

A partir de l’anàlisi que hem realitzat s’ha pogut observar que tot i que aquestes festivitats són originàries d’Occident el Japó les ha sabut adaptar de forma pròpia.

Tot i això, el més rellevant d’aquestes adaptacions ha estat l’impacte econòmic que han suposat les festivitats en el país a causa, en gran part, de l’interès que les empreses multinacionals han dipositat per veure incrementar els seus beneficis, ja que han sigut les que realment han impulsat aquestes tradicions.

També cal parlar de la importància del paper i del significat del regal en la societat japonesa. Fer regals no és només un detall sinó que també una obligació social. El regal, zoto (贈答) en japonès, és un component molt important de la cultura i la interacció social japonesa, que serveix per crear bones relacions entre les persones. Llavors també ens trobem amb l’okaeshi (お返し), obsequi que es dóna per retornar un regal rebut amb anterioritat.[9]

En Japón los obsequios son algo muy importante dentro del sistema y se respetan una serie de reglas no escritas que, de no ser respetadas, puedes producir “incomodidad” social.”[10]

Una altra conclusió que es pot extreure, es que la societat japonesa viu el Nadal d’una forma purament econòmica i consumista. A Catalunya però, tot i que fou una festivitat originàriament religiosa, amb el temps s’ha anat convertint en una festivitat més comercial.

A partir de la realització de diverses entrevistes personals s’ha pogut extreure que les tradicions en parella per Nadal i Sant Valentí són comunes en general en tot el Japó. En canvi, pel que fa a les tradicions en família, cada una ho fa d’una manera diferent i particular, com per exemple la celebració del Nadal on hi ha famílies que fan regals i d’altres que no.

Hem realitzat 4 entrevistes a joves estudiants d’entre 18 i 22 anys, dos homes i dues dones amb residencia a Nagoya, Hiroshima, Tokio i Kobe. També les hem realitzat a dues professores, una nativa d’Osaka i una espanyola que va residir 4 anys a Tokio, experimentant de primera mà aquests esdeveniments. Verificant així la informació exposada.

[1] La Navidad en Japón, Nakai, Ayumi, http://goo.gl/OR5bR3

[2] Christmas in Japan, http://www.whychristmas.com/cultures/japan.shtml

[3]Navidad en Japón, http://es.youinjapan.net/fiestas/navidad.php

[4] Christmas Illuminations, http://www.japan-guide.com/e/e2303.html

[5] La tradición de Santa Claus en Japón, Región de Murcia, http://goo.gl/ALFUv4

[6] Morozoff, http://www.morozoff.co.jp

[7] Isetean Online Store, http://www.isetan.co.jp

[8] JPY and Japan’s fiscal year end, Easy Forex, http://goo.gl/t7x3vD

[9] El regalo en Japón, Laura, http://japonismo.com/blog/el-regalo-en-japon

[10]Un geek en Japón, Hector Garcia, norma editorial cap 3 pag 41

Read Full Post »

Older Posts »